Revolucionari - Aspencat

Jo no tinc ni brúixola ni diccionari

Em passe la vida caminant

De menut em deien revolucionari

Però ara tremole al teu costat

Jo no entenc de números ni abecedaris

Sempre per la vida caminant

Utilitze el meu propi calendari

I tinc el nostre dia assenyalat

Mitja vida fugint de la policia

La paciència de qui estima preocupada

Mare perdona’m per les nits

Que he estat arrestat

No ha sigut violència defensar-me de l’estat

He sigut bona persona

He donat la meua estima

Tremolarà la vara de qui encara em plante cara

He rebut alguna almoina al passar la meua boina

Romàntic impulsiu jo sóc de la vella escola

Dels que donen el cor per un jovent més insubmís

Que aprenga de la vida el valor del compromís

La lluita no s’acaba, només es transforma

La victòria no existeix si no escrivim la història!!!

Però la història és trista amics

Vivim atemorits

M’estan fent pols amb «lo» de Líbia

De nit sent crits

Jo no tinc brúixola, rellotge

Alcorà ni Bíblia

Però que esperen si volen que vaja a pegar tirs

És mitja vida contestant, dient que no, lluitant, umant al parc

Pintant, ballant, alçant el puny, cridant pels morts

És una vida defensant l’alegria

Damunts dels ritmes, buscant respostes

Sembrant escepticisme

Que jo si sé qui em representa i qui no

Se’n van les forces i el futur un avenir en venda

Tot l’amor per a qui lluita i pels vençuts

Ja naixen primaveres, creixen flors que tomben murs!

Protestas bajo cero, cálidos cartones

Frío como el viento que se lleva las canciones

Largas avenidas, oscuros callejones

Entradas, salidas, sin lamentaciones

Siempre querrán, digo siempre querrán

Almas sumisas «pa» poder manipular!

Nunca podrán, digo nunca podrán

Cortar nuestras alas e impedirnos volar!

Sé desde niño que el cariño es un regalo

Yo lo regalo y regalo aunque a veces me salga caro

Del riesgo soy amante y apostar no va conmigo

Muchos más emocionantes son mis saltos al vacio

Desde crio me río con canciones y libros

No conozco a Soledad porque el mundo estuvo conmigo

Sabes de lo que hablo, tu eres de los míos

Vagabundo enloquecido que has hablado con los ríos

En la revolución vencen los corazones

No ensucies tu alma con las lamentaciones

Quieren deprimirte, robarte el pensamiento

Pero tu sonríe y si sonríes venceremos!!!