Tard - Els Pets

La primera vegada et va xocar

No sabies si anava disfressat

Botes camperes, arracada al nas

I els cabells més llargs que ta germana

Tot i que el bar no era pas petit

I estava ple, de fet com cada nit

Travessant els gots i els teus amics

Aquells ulls et feien mal de panxa

Però era tard

Tenies una cita l’endemà

Te’l vas creuar a la porta i us vau mirar

Poc a poc

Sense dir ni un sol mot

I finalment et va donar un somrís de comiat

De res no va servir ficar-te al llit

Tancant els ulls el tenies allí

A l’endemà t’havies adormit

Vas fer tard a la cita acordada

Divendres a les onze puntual

Ja eres a la porta d’aquell bar

Tres whiskies llargs i cinc hores més tard

Vas marxar amb la cua entre les cames

I ara és tard

No l’has tornat a veure a cap més bar

Ni tan sols queda un nom per recordar

Però al cap sempre tindràs

Un estrany

I tot el que hagués pogut ser i mai no serà

Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes

Aquell bon partit que tu tan llesta vas triar

Et diu «t'estimo» i tu no el pots mirar

I ara és tard

No l’has tornat a veure a cap més bar

Ni tan sols queda un nom per recordar

Però al cap sempre tindràs

Un estrany

I tot el que hagués pogut ser i mai no serà