Camí avall - Joan Manuel Serrat

Maduraven els blats

L’estiu neixia

Les roselles anaven tenyint

Els camps;

Li deien Soledat

Rosó, Maria

I amb un pom de flors anava

Camí avall

Camí avall hi ha un revolt

I ell l’esperava

Li deien Pere, Joan

Lluís o Guillem

La duran ses mans tallades

Molt lluny de la seva gent

Camí avall

Queden les flors

Les anirà tapant

La pols

Que duu el vent

Però un dia els hi van dir:

«No cal que sembris

Que enguany els vostres camps

No han de dar blat

Cal que per un fusell

Canvieu l’arada.»

Camí avall de matí

Se’n va un soldat

Va cremar i va matar

Mentre envellia

Fins que un altre tirà

Abans que ell;

L’enterraren un bon dia

En un pou amb d’altres cent

Camí avall

Sense un adéu

Ningú no hi va posar una creu

No calia

Ella va plorar per

La mort de l’home

I pels camps on no

Hi creixia el blat

Pel camí arribaran

Unes mans joves

Per eixugar els seus ulls

I llaurar els camps

I altre cop naixeran

Blats i roselles

Cobrint les fèrtils tombes dels soldats:

Mor un vell, dos infants neixen

I tot perd l’olor a cremat

Camí avall

Un home mor

Camí avall

Queda un record

Del passat

I avui madurem els blats

L’estiu comença

I les roselles van

Tenyint els camps;

Li diuen Soledat

Rosó, Maria

I amb un pom de flors va

Camí avall