Marta - Joan Manuel Serrat

La remor del mar a l’alba

I una platja plena d’algues

Que aniran assecant-se al sol

El gust salat de les roques

I el vol tranquil de les poques

Gavines que entren al port

Les barques que al matí tornen

Les xarxes que en el moll dormen

I ells vells carrers empedrats

L’església humil i menuda

I entre la boira, perduda

Llunyana y grisa, la ciutat

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da

Les blanques cases del poble

I l’home vell que canta cobles

Mentre va venent el peix

I la dona que amb desgana

Mou entre ses mans la llana

Qui sabrà què és el que teix

El castell, l’illa petita

La cova, el far i l’ermita

I els amics d’un altre temps

I el rellotge que no corre

I aquests infants que a la sorra

Han trobat el seu carrer

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da

Les hores buides que passen

I el camí que em torna a casa

Després de molt caminar

Cada moble i cada llibre

Cada racó on junts vam viure

Moments com ningú no sap

Les meves mans i els meus llavis

Que del seu gust viuen àvids

I no poden oblidar

Les llargues nits sense lluna

Les ones i cadascuna

De les llums que hi ha en el mar

Em parlen de Marta, la da da da da

Em parlen de Marta, la da da da da