Pagés - Lax N Busto

En Joan era un pobre pagès

Ell sempre humil, ell sempre honest

Vivia amb l´hermosa Maria

I ho feia tot perquè sempre mengés

En canvi en Lluís era molt ric

A ell mai no li va faltar de res

Com si tot el que ell volgués

En dir-ho, als peus ho tingués

I és que uns tant

I altres tant poc

Però tots feliços tal com són

Un dia el Lluís es va creuar

Amb la Maria passejant

I enamorat es va jurar

Pagar per ella el preu més alt

I en aquells temps va haver una guerra

En Joan jove i fort per força va marxar

En Lluís no era apte per morir

Això és una merda, tio has d´aguantar

Tot era estrany en els seus ulls

La por, l´odi, la tristor

I la Maria se´l va mirar

Com si ja no pogués veure´l mai més

Llavors el Lluís va aprofitar

I a la Maria va comprar, i li va dir:

«Sé que m´estaves esperant, jo no t´havia oblidat

Jo et puc donar tot el què vols

Tinc tot el què puguis desitjar».

(x2)

Agafa´m de la mà, corre i no t´ho pensis massa

Que et donaré el què vols, si no ho tens en aquesta casa

Jo sé el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves

Pensa el què faràs i com viuràs a partir d´ara

El Joan no tornarà, és el seu fi.

Jo ja ho sabia

Si fos tu «sí» diria i no m´ho pensaria més

Jo et dono flors i joies, festes criats i vestits

Jo et cobriré d´or, plata, bons perfums i Weiss do Frings

I la Maria, se´l va mirar

I de la mà el va agafar

Anava tot cega amb tants regals

Que sense pensar-s´ho, del Joan va passar!

i li va dir:

«Jo en tu ja no et puc esperar, tu em fas patir i treballar

Ell tot el dia juga amb mi, bona sort que l´hagi trobat».

(x2)

Aquell pobre pagès sabia que anava a morir

Llavors va dir: «si em moro, tu també et mores amb mi»

La va esperar a les fosques al carrer tota la nit

Quan ella va sortir la va matar sense patir

Amb la mateixa arma es va fer ell un tret al cap

Va caure estès a terra amb la Maria al seu costat

La conya de la història amics meus reflexioneu:

No és que en Joan morís, sinó que el Lluís està de peu

I el Lluís se´ls va mirar

Va ser d´aquells dies que més va plorar

Sol es trobava amb els seus calers

Per molts que en tingués, massa car per ell, i es va dir:

«Segur que algú m´està esperant, això ho oblido jo demà

A moltes noies puc comprar, no importa a qui hagi de trepitjar».

(x2)