Un directiu em va acomiadar - Manel

Un cop a la setena planta vaig saludar a la secretaria

I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall

Cridar: «he sentit que hem de parlar, doncs parla!»

O dir: «em sap greu, però t’equivoques i del tot

No has calculat que estic molt boig!

En guàrdia, en guàrdia!»

Quan vaig fer d’home respectable

Que entén que són coses que passen…

I un directiu, un directiu, em va acomiadar

I un directiu, un directiu, em va acomiadar

I hauria pogut portar un barret ben divertit

Reptar-lo a un duel i requerir l’espasa

O estirar-me dels cabells com posseït

Notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me

Quan acceptava i assentia

El senyor obedient que porto a dintre…

I un directiu, un directiu, em va acomiadar

I un directiu, un directiu, em va acomiadar

Jo l’obeïa i em va acomiadar!

I em va acomiadar, i em va acomiadar, i em va acomiadar!

I aquest va ser el punt i final

D’aquest vell conte al•lucinat

Que ensenyarà potser als petits

I distraurà, esperem, als grans

I aquí s’acaba la funció

El directiu i el nostre heroi

Us saluden, us saluden