Les cosines - Manel

A l’estació, un vespre de juliol

Els va preguntar el nom

Tot i que ja el sabia

Va carregar maletes i regals

Va deslligar els cavalls

Arribaven les cosines

En el sopar se’l van quedar mirant:

A estones estàs bé

Però dius massa tonteries

Durant el ball van prendre’l de la mà:

Ens han dit que hi ha un riu

I ens han dit que tu hi guies!

Oh!

La lluna és un llop que campa pels camins

Platejant el sotabosc

Tres ombres sense pantalons saltaran per comprovar

Com està l’aigua del gorg!

I estava bé!

I s’ha de dir que estava bé!

Quan va voler parlar

D’un amor que ell tenia

El primer sol els va assecar les pells

«Quan tot sigui menys greu -van dir-

I dramàtic, ens avises…»

A l’estació, un vespre de juliol

Va pronunciar el seu nom

I va empassar saliva

La vida ha estat cruenta i fugaç

Però, com passar-ho bé, noi

Ho sabien les cosines

Ho sabien les cosines

Ho sabien les cosines

Com passar-ho bé, company

Ho sabien les cosines