Com un Puny - Raimon

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia

I jo ben sol em quede a Maragall

Aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia

Se’m torna el lloc d’un gris inútil ball

Ausiàs March em ve a la memòria

El seu vell cant, de cop, se m’aclareix

A casa, sol, immers en la cabòria

Del meu desig de tu que és gran i creix:

«Plagués a déu que mon pensar fos mort

E que passàs ma vida en dorment»

Entenc molt bé, desgraciada sort

L'última arrel d’aquest trist pensament

El seu perquè atàvic, jove, fort

Jo sent en mi, corprès, profundament

Al llit tan gran d’italiana mida

Passe les nits sentint la teua absència

No dorm qui vol ni és d’oblit la vida

Amor, amor, és dura la sentència

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia

El dolor ve a fer-me companyia

I no se’n va, que creix en sa llargària

Despert de nit somou, somort, de dia

Em passa això i tantes altres coses

Sentint-me sol que és sentir-te lluny;

Ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores

Que compte el temps que lentament s’esmuny

Vindrà el teu cos que suaument em poses

En el meu cos quan ens sentim ben junts

I floriran millor que mai les roses:

A poc a poc ens clourem com un puny