Veles e Vents - Raimon

Veles e vents han mos desigs complir

Facent camins dubtosos per la mar

Mestre i ponent contra d’ells veig armar:

Xaloc, llevant, los deuen subvenir

Ab llurs amics lo grec e lo migjorn

Fent humils precs al vent tremuntanal

Que en son bufar los sia parcial

E que tots cinc complesquen mon retorn

Bullirà el mar com la cassola en forn

Mudant color e l’estat natural

E mostrarà voler tota res mal

Que sobre si atur un punt al jorn

Grans e pocs peixs a recors correran

E cercaran amagatalls secrets:

Fugint al mar, on són nodrits e fets

Per gran remei en terra eixiran

Amor, de vos, jo en sent més que no en sé

De què la part pitjor me’n romandrà

E de vós sap lo qui sens vós està:

A joc de daus vos acompararé

Jo tem la mort per no ser-nos absent

Perquè amor, per mort, és a nul.

lat;

Mas jo no creu que mon voler sobrats

Pusca esser per tal departiment

Jo só gelós de vostre escàs voler

Que, jo morint, no meta mi en bolit

Sol est pesnsar me tol del món delit

Car, nos vivint, no creu se pusca fer:

Après ma mort, d’amar perdau poder

E sia tost en ira convertit

E, jo forçat d’aquest món ser eixit

Tot lo meu mal serà vós no veer

Amor, de vós jo en sent més que no en sé

De què la part pitjor me’n romandrà

E de vós sap lo qui sens vós està:

A joc de daus vos acompararé