Intro - ZOO

I al final la mata

L’assasí de maleta i corbata

Eixe paper que portava el verí

Eixos decrets que són bales de plata

Aquell gestor va desfer el camí

La desnonaren d’allí de sa casa

El mercat marca les normes, i en fi …

Ara la vida la venen barata

Al mateix temps un xic grava una cosa

Una motet, una platja, una llosa

Sobre els seus muscles per coses d’abans

Parla d’amor i detesta el romanç

Parla de penes quan odia les seues

Controla el ritme, l’estil… eixes merdes

No té valor per trencar les cadenes

No té l’estómag per cumplir les normes

I vol deixar fer, i fer si li deixen

I no vol ser un més d’eixos jutges

Que ara ja és, perquè és lletra i discurs

Perquè és imatge, és llei, és producte

Idolatria, «despreci», complot

Hi haurà càstig o hi haurà recompensa?

A tir de pedra teniu al ninot

La cirugía del crític comença

Crea, lluita maniquea

El món plorant, tu davant: quet

Crea, puja la marea

Obri les veles i arrea